Durada: 5 h (fent només el Tuc der Ome)
Època: Estiu
Dia: 3/08/2011
Desnivell: 789 de pujada i 807 de baixada
Dificultat: Fàcil. Llarg accés al punt de partida per la pista de Liat.
Descripció:
Enfilem la pista de Liat des de Bagergue i la recorrem fins a passar la Cabana des Calhaus. Tot i que trobem la pista en bon estat és llargueta. Escurça però molt camí. Deixem el cotxe en el revolt des de l’encreuament del GR211 sobre l’inconfundible Plan de Tor.
Anem 23 de colla! Aquesta excursió va estar forjada pels més joves (d’entre 11 i 17), però vist el seu plantejament era imprescindible que els grans també la féssim.
Seguim el sender que voreja sobre la Vall de l’Unhola i anem guanyant alçada sobre la vall anant sempre per sobre dels baixants del desaigua del llac de Montoliu, que és el nostre primer objectiu. El sender no té gens de dificultat, més enllà de l’alçada que va guanyant i sempre amb vista força aèria sobre la Vall i al matí amb sol de cara quan es supera la part obaga.
Ens obrim cara la vesant de Montoliu per una coma que puja suau i fàcil. El sender fins i tot en algunes parts és una pista, que encara que una mica desdibuixada, és clara. Atansem el llac de Montoliu sense cap inconvenient. El grup és nombrós i s’ha estirat. Els joves han arribat primer. Alguns ja hi pesquen, d’altres ja han decidit només bany… per ara.
El grup es fragmenta amb tres missions. La primera: els que es queden a banyar-se, majoritàriament femení J. El segon: el dels “tranquis”, enfilaran el sender que passant per la vora de les mines d’Urets els portarà a la Colhadeta Nere. El tercer: els dels atrevits que arribaran al coll fen el Tuc de Montoliu.
El grup que va directe al coll Nere arriba sense més problemes. El grup però, que vol fer el cim de Montoliu topa amb la bretxa superior, quasi a dalt de tot i que la fa infranquejable
sense tornar perdre alçada novament. El atrevits flanquegen el cim per la banda Sud-Est, força dreta i escarpada. Els sèniors decidim perdre alçada per la pala que havíem assolit i descendim fins a connectar amb el sender que ens porta a la collada Nere. Allà recapitulem tots i ara sí plegats, enfilem la pujada al Tuc der Ome per la cara Sud-Oest sense problemes. Foto de supergrup i avall.
Baixant inspeccionem les mines i comentem la duresa que havien de patir les persones que en el seu dia s’hi intentaven guanyar la vida o pagar pena. Interessants i curioses instal·lacions ara ja en total abandó.
Retornem al llac. Ara tots al complet dinem, reposem i prenem el sol. En acabar s’organitza un repte: pujar el Tuc de Crabes, crestejar-lo i arribar fins eth Morret. Repte que només els joves accepten i guiats pel pare bon coneixedor muntanyenc i de la terra, els porta tots amunt. Semblen talment un remat de “cabirols” sense ser-ho.
Al final quan tornen, tots avall, alguns més cansats que altres però tots estem d’acord que ha estat un magnífic dia de muntanya en un dels paratges més singulars i peculiars del Pirineu.
PENJATS PER L'ARAN 