Tuca de Salvaguardia (2.736m)

Durada: Unes 6 hores i mitja.

Època: Estiu i dia clar.

Dia: 17/8/2014

Distància: Uns 15 Km.

Desnivell: uns 1.330 m. de pujada acumulada i uns 900 de baixada.

Dificultat: Moderat.

Descripció:

Des de la Val d’Aran ens hem desplaçat cap a la zona de Benasc, deixant el cotxe a l’aparcament de l’Hospital de Benasc. El dia es assolellat i la temperatura agradable, son prop de les 9 del matí i ens disposem a iniciar la nostra ascensió a la Tuca de Salvaguardia, que sens planta al davant imponent i majestuosa. Una d’aquelles muntanyes que s’intueix dura de pelar per la seva ascensió folrada de flanquejos que t’impregna d’aquella sensació aèria en la seva part més alta.

Avancem per sender fresat i ben marcat avançant pel Plan del Hospital. L’aproximació és llarga fins arribar al Barranco del Portillon. En aquest punt el sender s’estreny i puja fort i sinuós per la Peña Blanca en direcció al Portillón de Benasc. El sender es dret però agradable oferint unes vistes impressionants cap al massís de la Maladeta amb totes les seves muntanyes de més de tres mil metres ressaltades per l’Aneto. És tot un espectacle.

Arribant a la zona base del Portillón i abans del replà el sender transcórrer per un corredor que flanqueja per roca i culmina amb un petit pas estret que ens anuncia el perfil dels passos que ens guarda aquest cim. La zona es molt concorreguda doncs el dia es fantàsticament clar i en ple cor de l’agost, els estiuejants de la banda aragonesa, aprofiten… També arriben molts excursionistes des de la banda francesa pel pas del Portillón de Benasc.

Continuem en direcció Nord-oest seguint el sender que mena cap al cim, deixant a banda el Portillón que atansarem a la tornada. El camí cap al cim es fresat però amb passos que donen una sensació força aèria i te un petit pas equipat amb una sirga. No és difícil en un dia com avui, però cal anar amb compte, especialment perquè es necessita tant per l’anada com per la tornada, i a l’hora que baixarem s’haurà de compaginar amb els que pugin.

Enfilem doncs el sender amb pas lleuger i vigilant sempre. Arribem al cim, molt concorregut pel nostre gust però la vista és espectacular. Cap a la zona de l’Aneto es divisen espectacularment tots els cims i les glaceres. Mirant cap a l’est la Tuca dera Mina, el Port dera Picaca i al fons el Tuc de l’Escaleta. Al Nord el Tuc dera Entacada, Tuc de Campsaure, Tuc d’Arres, Tuc d’Aubàs…Hospital de Banheres, i a l’Oest Pic de Malpàs, Perdiguero, Posets.

Baixem i ens acostem al pas del Portilhon de Benasc, molt concorregut d’excursionistes. Ens retirem cap una zona més tranquil·la i allà mengem i descansem. Fa calor però estem bé estirats sobre l’herba. Baixem fins la Besurta pel sender de ve des del Port dera Picada. El seder baixa a la solana, molt sinuós però gens complicat.

Ens refem del calor a l’àrea de descans de la Besurta, sempre molt concorreguda de visitants que fins aquí s’hi arriben amb el bus des de Llanos de Hospital per anar a passar el dia al inèdit Plan d’Aigüalluts. Nosaltres però, enfilem cap al refugi de la Renclusa, on farem nit per intentar l’endemà arribar fins al Tuc de Molières.

Arribem al refugi, ens instal·lem i gaudim del magnífic ambient muntanyenc d’aquest indret. Gairebé tothom demà farà l’Aneto, nosaltres l’aventura la buscarem cap a la Velleta de l’Escaleta, en direcció al Tuc de Molières.

Track.

Fotografies.