Gran Tuc de Colomers (2.933 m.)

Durada: 10,5 hores

Època: Estiu

Dia: 16/08/2011

Desnivell: pujant: 1.179 metres, baixant: 1.128 metres

Dificultat: Mitjana/Alta

Descripció:

A les set en punt del matí sortim en direcció a Colomers, per fer cap just en el punt de la pista sota el refugi i estany Major de Colomers. Hem pogut pujar aquesta hora amb el vehicle del nostre guia –un dels avantatges d’assegurar l’excursió amb un bon professional- i enfilem el sender fins a l’estany dera Lòssa i ens dirigim pel sender que porta directe als llacs del Clòto. Un sender que no és l’habitual per pujar a Colomers però que per la nostra intenció ens facilita enllaçar bé amb el GR-11 que ressegueix els estanys Long, Redon i Obago.

Fa un dia molt clar i serè, cosa que ens afavoreix ja que la nostra excursió és llarga, tant d’anada com de tornada. La fresca del matí però ens ajuda a que l’aproximació al nostre objectiu sigui força plàcida i agradable, en la mesura que anem guanyant alçada i anem visualitzant la forma del Circ de Colomers i les característiques tres dents de serra del Gran Tuc de Colomers.

Tots anhelem divisar el famós Portau de Colomers (2.729 m.), que ens ha de permetre guanyar la cresta de la serralada que envolta el circ i recorre’l per la banda d’Aiguestortes.

En direcció Sud ara abandonem el GR-11 cap a l’estany de Pòdo que sense arribar-hi el divisem a mesura que guanyem més alçada deixant-lo a la nostra dreta i en direcció a l’estany de la Ratera de Colomers, llac al que arribem ja entrat al dia. En aquest punt, abans d’afrontar l’ascens al Portau entre grans blocs de granit, aprofitem per refrescar-nos. Fins aquí, encara no hem trobat ningú, tan sols hem sentit els xiulets de les marmotes.

Ens disposem a pujar el Portau de Colomers. Entre els blocs de pedra i tarteres esllavissades anem pujant. En algun tram i a mesura que enfila, el pendent arriba a ser molt fort. Veiem cabirols a banda i banda que alertats per la nostra presencia fugen corrents. Entre el Pic de Ratera i el Pic del Bergús un colla s’hi mantenen albirant els nostres moviments i resten expectants en la llunyania. La sensació és extraordinària i gratificant malgrat els inicis de cansament que comencen a participar de l’excursió, especialment quan aixequem el cap i veiem la magnitud del Portau.

Quan arribem dalt se’ns obre tot un paisatge ample i majestuós sobre la vessant d’Aiguestortes, amb el Port del Portarró i el seu pic a primera fila, l’estany del Bergús just als nostres peus i al fons el coll de Monestero amb els pics de Peguera i Monestero a banda i banda.

Ens envaeix una certa eufòria per haver arribat fins aquí, tot i que és efímera en donar-nos compte del que encara ens espera. Cal ara vorejar tota la serra, quasi crestejant en direcció Sud-Oest, entre el caos de roques, vetllant de no perdre massa alçada i que ens ha d’apropar al coll –sense nom- que puja dret entre pedres i terra fins els 2.875 m., just al punt on comença l’aresta cimera del Gran Tuc de Colomers.

Sense contratemps es culmina el cim entre pedres ara fàcilment sortejables fins arribar a dalt, on hem de reconèixer, que malgrat que l’emoció és molt gran l’atordiment general que infon el cansament i la falta d’aire fa que primer de tot busquem un lloc per poder seure amb seguretat.

Ara sí recuperats gaudim de les fantàstiques vistes sobre el Circ de Colomers, el Parc Nacional i de l’ample vista sobre els Pirineus que permet identificar cims i indrets característics a banda i banda.

De la tornada poc més que anar seguint el mateix camí d’anada, però amb la diferència que cada pas s’ha de fer amb concentració i atenció ja que el cansament juga sempre males passades i ja se sap que en algun moment algú pot quedar assegut. A cap de nosaltres ens fa res si ens hem d’anar donant alguna mà per assegurar la passada.

Arribant de retorn cap a la zona d’Obago encara no hem trobat ningú; ara aquí uns excursionistes alacantins amb qui conversem ja entrada la tarda que busquen el GR-11 per enfilar el Port de la Ratera.

Una de les ascensions que no et deixa indiferent ja que fer alta muntanya per un grup de família com el nostre és una experiència enriquidora en tots els sentits però sense donar-li masses voltes, podem dir que ens ho hem passat… de conya!

Fotografies.

Track.

Anuncis

4 respostes a Gran Tuc de Colomers (2.933 m.)

  1. Joan Anton ha dit:

    Felicitacions per aquest preciós reportatge.

    • pratsbigorda ha dit:

      Moltes gràcies. El paratge de Colomers és dels més bonics dels Pirineus. Intentem traslladar les nostres experiències per tenir-les recollides i animar a aquells que les volen compartir.
      1salutació

  2. nudels ha dit:

    Bonita actividad con una excelente narración, esa montaña de superar los tres mil metros estaría mucho más visitada por todas sus vertientes una pena esos sesenta y pocos metros que le faltan para la cifra mágica de los “tachatresmiles”. Me imagino que éste es “vuestro techo” del verano y además por el Portau de Colomèrs, tremenda paliza, hay que tener la mente muy clara para afrontar la actividad porque tanta piedra, uffff, pero que os voy a contar, ja,ja,ja, que ya no sepáis.
    Me quedo intrigado, primero con el guía y “su pase” para burlar el control desde los
    Banhs y después por el atajo hacia el llacs de Clòto eludiendo el pequeño Coret de Clòto, en este sentido si verdaderamente se acorta algo de tiempo.
    Bueno, bueno, tengo muchas más cosas la jornada lo merece pero sólo voy a manifestarme en sentido positivo aunque te (os) voy a dejar
    Una Puntilla:
    -En la fotografía número 15, amigos montañeros no se ve un “cabirol” o corzo (Capreolus capreolus) hay otro en la sombra, se trata de un rebeco, “issards” o sarrio (Rupicapra rupicapra parva), es evidente y en tu narración leyendo la subida al Portau de Colomèrs ya me chocaba que el “cabirol” subiera tan alto, esos cabirols sin duda son issards y también sin duda estarían sorprendidos de ver por allí a los “Penjats per l’Aran”.
    1saludo,

    • pratsbigorda ha dit:

      Hola Nudels
      Ya sabiamos que en cuestión de “astados” no teniamos opción. Je je je!. A partir de ahora ya vemos que tenemos de conocer el tema con más propiedad para no hacer deslices. De todas formas estamos encantados con tus comentarios.
      El Gran Tuc fue para nosotros una experiéncia solitaria y fantástica. Todo un reto con mucha piedra.
      Por cierto, suponemos que no te ha pasado desapercibido el flamante link en nuestro blog a “Un dia en la montaña” . Debes haber aumentado fijo las visitas a tu blog! Lo has notado?
      1 saludo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s