Gran Tuc de Colomers (2.933 m.)

Durada: 10,5 hores

Època: Estiu

Dia: 16/08/2011

Desnivell: pujant: 1.179 metres, baixant: 1.128 metres

Dificultat: Mitjana/Alta

Descripció:

A les set en punt del matí sortim en direcció a Colomers, per fer cap just en el punt de la pista sota el refugi i estany Major de Colomers. Hem pogut pujar aquesta hora amb el vehicle del nostre guia –un dels avantatges d’assegurar l’excursió amb un bon professional- i enfilem el sender fins a l’estany dera Lòssa i ens dirigim pel sender que porta directe als llacs del Clòto. Un sender que no és l’habitual per pujar a Colomers però que per la nostra intenció ens facilita enllaçar bé amb el GR-11 que ressegueix els estanys Long, Redon i Obago.

Fa un dia molt clar i serè, cosa que ens afavoreix ja que la nostra excursió és llarga, tant d’anada com de tornada. La fresca del matí però ens ajuda a que l’aproximació al nostre objectiu sigui força plàcida i agradable, en la mesura que anem guanyant alçada i anem visualitzant la forma del Circ de Colomers i les característiques tres dents de serra del Gran Tuc de Colomers.

Tots anhelem divisar el famós Portau de Colomers (2.729 m.), que ens ha de permetre guanyar la cresta de la serralada que envolta el circ i recorre’l per la banda d’Aiguestortes.

En direcció Sud ara abandonem el GR-11 cap a l’estany de Pòdo que sense arribar-hi el divisem a mesura que guanyem més alçada deixant-lo a la nostra dreta i en direcció a l’estany de la Ratera de Colomers, llac al que arribem ja entrat al dia. En aquest punt, abans d’afrontar l’ascens al Portau entre grans blocs de granit, aprofitem per refrescar-nos. Fins aquí, encara no hem trobat ningú, tan sols hem sentit els xiulets de les marmotes.

Ens disposem a pujar el Portau de Colomers. Entre els blocs de pedra i tarteres esllavissades anem pujant. En algun tram i a mesura que enfila, el pendent arriba a ser molt fort. Veiem cabirols a banda i banda que alertats per la nostra presencia fugen corrents. Entre el Pic de Ratera i el Pic del Bergús un colla s’hi mantenen albirant els nostres moviments i resten expectants en la llunyania. La sensació és extraordinària i gratificant malgrat els inicis de cansament que comencen a participar de l’excursió, especialment quan aixequem el cap i veiem la magnitud del Portau.

Quan arribem dalt se’ns obre tot un paisatge ample i majestuós sobre la vessant d’Aiguestortes, amb el Port del Portarró i el seu pic a primera fila, l’estany del Bergús just als nostres peus i al fons el coll de Monestero amb els pics de Peguera i Monestero a banda i banda.

Ens envaeix una certa eufòria per haver arribat fins aquí, tot i que és efímera en donar-nos compte del que encara ens espera. Cal ara vorejar tota la serra, quasi crestejant en direcció Sud-Oest, entre el caos de roques, vetllant de no perdre massa alçada i que ens ha d’apropar al coll –sense nom- que puja dret entre pedres i terra fins els 2.875 m., just al punt on comença l’aresta cimera del Gran Tuc de Colomers.

Sense contratemps es culmina el cim entre pedres ara fàcilment sortejables fins arribar a dalt, on hem de reconèixer, que malgrat que l’emoció és molt gran l’atordiment general que infon el cansament i la falta d’aire fa que primer de tot busquem un lloc per poder seure amb seguretat.

Ara sí recuperats gaudim de les fantàstiques vistes sobre el Circ de Colomers, el Parc Nacional i de l’ample vista sobre els Pirineus que permet identificar cims i indrets característics a banda i banda.

De la tornada poc més que anar seguint el mateix camí d’anada, però amb la diferència que cada pas s’ha de fer amb concentració i atenció ja que el cansament juga sempre males passades i ja se sap que en algun moment algú pot quedar assegut. A cap de nosaltres ens fa res si ens hem d’anar donant alguna mà per assegurar la passada.

Arribant de retorn cap a la zona d’Obago encara no hem trobat ningú; ara aquí uns excursionistes alacantins amb qui conversem ja entrada la tarda que busquen el GR-11 per enfilar el Port de la Ratera.

Una de les ascensions que no et deixa indiferent ja que fer alta muntanya per un grup de família com el nostre és una experiència enriquidora en tots els sentits però sense donar-li masses voltes, podem dir que ens ho hem passat… de conya!

Fotografies.

Track.