Durada: Unes 4 hores i 45 min.
Època: Estiu i dia assolellat.
Dia: 22/6/2014
Distància: uns 13 Km.
Desnivell: uns 810 m. de pujada i els mateixos de baixada.
Dificultat: Fàcil
Descripció:
Abans d’arribar al Port del Portilhon a la carretera des de Bossost en direcció a Bagnères-de-Luchon agafem la pista forestal en direcció al Coth de Baretja.
Aparquem el cotxe en el lloc habilitat després de recórrer amb cura els 4 quilometres de pista.
Amb la fresca del matí ens equipem amb les motxilles i iniciem la suau pujada fins arribar ràpidament al Coth de Baretja marcat per una fita transfronterera. Com sempre les vaques i els cavalls ben distribuïts al pla del coll. La vista sobre les muntanyes franceses i de l’Aragó són impressionants.
Enfilem darrera la cabana i passat l’abeurador la pala herbosa en direcció Est que puja directe cap al Tuc d’Aubàs (2.072m.), seguint l’imaginari cordal transfronterer que ens porta fins al cim d’aquest tuc on es poden anar trobant diverses fites numerades de la frontera.
Resseguim i avancem en direcció Sud-Est i Sud després per la carena i assolint els diferents cims arrenglerats. El Tuc d’Arres (2.161m.) ens permet també una magnifica vista cap a la Val d’Aran divisant Es Bordes arran de riu i els pobles d’Arres de Sus i Arres de Jos a l’altra banda de Vall al peu de la Muntanha Ushera.
Continuem carenejant i trobant les fites de frontera i traçant de la nostra circular d’avui, el Tuc de Montagut(2.151m.) primer i el Tuc de Campsaure (2.141m.) després, per anar baixant fins el pas de Vilamós, divisant al front el Tuc de Polainer, el Cap de Polainer i el Tuc dera Entecada al fons.
Gaudim de maginifiques vistes a l’Aneto i el la Maladeta, Som dera Pica davant nostre, Portilhon de Benasc, Sauvaguarda, Pic dera Mina, i un inacabable conjunt de muntanyes nevades espectaculars.
Decidim en aquest punt iniciar el retorn, per assegurar el dia i evitar el cansament excessiu sota una sufocant calor humida, ja que la complerta és resseguir fins el Tuc dera Entacada. Ja es donarà una altra ocasió, perquè fins aquí hem gaudit de l’excursió i la tornada per Campasaure amb calor sabem que ens pesarà.
Descendim amb cura pel barranc en direcció Sud-oest a l’alçada del Pas de Vilamòs, que és un dels punts d’escapatòria de l’excursió arribant al punt de la Cabana de Romingau. Fem unes fotos fantàstiques amb la Pica de fons i la cabana de primer pla, entre un verd saturat i una escampada de floretes diminutes precioses.
Continuem ara en direcció Nord-oest seguint el PR-115 per les Pales de Campsaure en direcció novament cap a Coth de Baretja, just a la falda de les muntanyes que hem resseguit des del cim. Amb calor forta arribem a la Cabana de Campsaure. Seguint el camí, agafem un pas entre filats del bestiar, que mena cap a Coth de Baretja, amb suau però constant pujada.
Arribem novament a Coth de Baretja i descendim poc a poc fins al cotxe, aprofitant una bona ombra sotabosc per refer-nos menjant els entrepans i bevent-nos la poca aigua que ja ens queda. Hem gaudit d’un paratge magnífic d’alta muntanya que et permet anar posant un peu a una banda i l’altra de la frontera constantment.
PENJATS PER L'ARAN 