Durada: 3 hores
Època: Estiu
Dia: 26/08/2011
Desnivell: 645 m. de pujada i 649 m. de baixada
Dificultat: Fàcil
Descripció:
La setmana anterior ens havíem mirat la possibilitat de fer des d’Orri el Tuc de Saumet i el de Vacivèr que queda al costat. Un matí de finals d’agost amb previsió meteorològica de pluja a partir de migdia decidim mirar de pujar al Tuc de Saumet sobre el Plad’Orri i en funció de com veiem el temps i també la dificultat tècnica continuar cap al Tuc de Vacivèr.
Deixem el cotxe a l’aparcament d’Orri camí del Pla de Beret. Comencem a caminar just al costat d’on comença una pista de manteniment de l’estació que segueix un telecadira que s’enfila en direcció sud-est. Pugem, sense treva, per la pendent herbosa en paral·lel al telecadira fins a trobar una canal cap a la dreta en direcció al Tuc de Saumet. Encara no el veiem ja que queda darrera d’uns cims previs que no tenen nom i als quals ens dirigim.
Intentem cercar el camí amb menor pendent, però fet i fet la pujada entre l’herba és forta. Arribem a un replà, que el nostre cor agraeix en donar-li un respir, on hi ha cavalls que pasturen i ens miren al passar com dient, a on van aquests ara?. Deixem els cavalls i enfilem per l’esquerra la pendent fins a un dels cims que no tenen nom. Arribem de nou a un replà i parem una mica a reposar dons no hem parat de pujar des que hem començat. Algunes boires no ens deixen veure tot el que intuïm i veiem a estones, l’Aneto i les Maladetes, el Montardo, el Tuc de Ratera i el Gran Tuc de Colomers, la serra de Comalada i el Cap de Banheuar,..
Agafem ara un corriol que mena pel que intuïm comença a ser la carena del Tuc de Saumet, sense veure’l encara. Si que veiem el Tuc de Vacivèr que ja treu el cap i a la dreta avall, l’estany de Bacivèr. Mes endavant i amb el mapa a la mà, identifiquem la Forqueta d’Arreu i el Llac del Coret de Bacivèr…
En poca estona arribem a la cresta del Tuc de Saumet que resseguim tot divertint-nos entre les roques.
El Tuc de Saumet fa dues crestes, anem primer a una i després a l’altre, reposem, fem fotografia de grup tot i que ens costa trobar una roca on poder posar la càmera per fer una fotografia automàtica i valorem la possibilitat de continuar cap al Tuc de Vacivèr que ens sembla a tocar. Tot i que hi ha algunes clarianes, veiem que unes boires ben negres s’aproximen des del sud i no ho tenim clar. Entre el raonament d’alguns i la decepció de tots, decidim baixar, més o menys pel pateix camí, i provar de fer el Tuc de Vacivèr un altre dia. Sort de renunciar, deu minuts després d’arribar a l’aparcament d’Orri queia un bon xàfec. Ens sembla que ho haguéssim passat força malament crestejant el Tuc de Vacivèr. Hi tornarem!
PENJATS PER L'ARAN 