Durada: 3 hores d’anada i tornada
Època: Hivern
Dia: 4 de gener de 2012
Desnivell: uns 415 m.
Distància: 5.3 Km.
Dificultat: Fàcil
Descripció:
Arribem al Pla de Beret en ple tragí dels esquiadors ressagats ja que el matí és ben entrat però com que el dia pinta insegur i de temps canviant avui comencem tard. Aparquem i ens carreguem les motxilles. Ja a una banda de l’aparcament ens posem les raquetes. Tot i que és fàcil calçar-les requereix la seva estona per assegurar que ens les cordem bé. Ja no diem de les nostres modestes polaines que per entrar-les bé ja ens fan suar abans de començar…
Iniciem l’excursió com si agaféssim el camí de Montgarri però just als primers metres ja anem començant a pujar en direcció a la cabana de Gessa, que la divisem diminuta i intuïm que unes traces d’esquiador si han dirigit. Les seguim i veiem que serà el camí bo. Amunt divisem uns esquiadors que van per una cota un xic més alta i just a l’alçada de la cabana enfilen a munt.
Ara neva i anem vetllant el temps. Ens abriguem… i al cap de poc en traiem roba ja que ara fa sol i suem. Anem seguint les traces fins arribar al torrent de l’arriu Barlonguera i decidim obrir el nostre propi camí ja que l’esquiador que ens ha precedit ha enfilat el vessant de l’arriu, possiblement en direcció al cap dels Clòssos.
Nosaltres pugem en direcció al cim del Tuc de Miei, ara en rampa suau però constant, serpentejant per salvar pendents i notant com el vent del nord cada vegada és més intens i fort. No hi ha boires i veiem com al cim el vent arrossega la neu. No badem i anem ràpids per si la cosa es complica…
Arribem d’alt del cim. El vent arrossega la neu i trepitgem la seva crosta dura, que al no ser gelada, les raquetes agafen bé. Ens fem les fotos de rigor i observem als voltants. Al nord sobre Montgarri, el Tuc de Barlonguera, al nostre davant el Tuc de Parros. A l’Oest el Tuc de Costarjàs i al Sud-Est el Plan de Beret, on hi brillen les capotes del munt de cotxes aparcats. Aquí dalt però no hem trobat ningú.
Baixem ara fruint de la neu. El vent no toca a la banda de baixada i anem saltant i corrent sobre la neu tova i agradable que no podem deixar de trepitjar. Talment els de les raquetes en el nostre rastre…semblem els senglars en el bosc.
PENJATS PER L'ARAN 
Pudiendo salir bien guapos allí arriba mira que ponerse los gorros y las capuchas, en fin… al menos la nieve estaba “tova”.
1saludo,
Hola Nudels,
Gracias de nuevo por el comentario. Aunque no subimos de noche como otros experimentados montañeros, el viento del Norte también estaba presente y como comprenderás unos tipos de ciudad y de la Catalunya industrial, tienen que taparse, de lo contrario tienen dolor de oido,…
Un saludo de los Penjats