Artiga de Lin – Còth deth Hòro – Forau dels Aigualluts – Pòrt dera Picada

Durada: 8,5 h.

Època: Estiu i dia clar

Dia: 10/08/2011

Desnivell: 1.502 m. de pujada i 1.541 m. de baixada

Dificultat: Díficil pel seu llarg recorregut i pels desnivells de pujada i baixada

Descripció:

Inicialment no havíem previst fer aquest recorregut circular. Havíem quedat amb uns amics per pujar des de l’Artiga de Lin fins el llac del Còth deth Hòro i passar el dia allà per tornar pel mateix camí. La recomanació d’un grups d’excursionistes aragonesos que vàrem trobar en pujar al Còth deth Hòro ens va fer canviar d’opinió i la veritat que el resultat va ser una excursió magnífica de les que et fan sentir bé i no s’obliden.

Ens trobem amb la família d’amics puntualment a les 8:00 del matí i pugem als cotxes en direcció a Les Bordes per agafar la carretera que arriba fins a l’Artiga de Lin. En total som un grup de 9 persones. És d’hora i a l’Artiga de Lin no hi ha gent encara i mentre baixem del cotxe i en equipem aprofitem per comentar que la pujada al Còth deth Hòro que ens queda just al davant no sembla fàcil tot i que si és espectacular.

Comencem a caminar pel pla herbós en direcció a l’impressionant inici de la pujada al Còth deth Hòro. En mica en mica i intentant seguir, més o menys, el camí marcat ens anem enfilant de dreta a esquerra buscant el millor lloc per pujar. La pujada al Còth deth Horo és dura i puja fort en tot moment, cosa que no és problema per als més joves del nombrós grup que som i que marquen un bon ritme als sèniors. Anem parant algunes vegades per renovar forces i en la mesura que anem guanyant nivell i en mirar enrere constatem la magnitud i bellesa del paisatge de l’Artiga de Lin.

En mica en mica arribem a un petit replà rocós on decidim menjar una mica i beure. El lloc és un balcó sobre l’Artiga. Després de reposar una mica iniciem de nou la marxa i en poca estona veiem ja una mostra del paisatge que ens espera i que a més d’un se’ns posa la pell de gallina; davant nostre el massís de la Maladeta se’ns presenta amb tota la seva esplendor.

Arribat aquest punt, trobem a tres excursionistes aragonesos que han fet cap al Còth deth Hòro des de l’aparcament de la Besurta i que ens convencen per allargar l’excursió cap al Forau dels Aigualluts, la Besurta i Pòrt dera Picada; “os sale a cuenta” comenta un d’ells. Nosaltres valorem la proposta i sigui pel bon dia que fa, pel paisatge que se’ns presenta i que promet, per la dificultat que alguns pensen que pot tenir baixar pel pendent del Còth deth Hòro o per les habilitats de venda de l’excursionista aragonès, decidim canviar els plans i allargar l’excursió a tot el dia.

Continuem caminant pel sender marcat tot badant amb el paisatge en direcció al Llac deth Còth deth Hòro que hi arribem en un no rés i des del mateix continuem tenim una vista panoràmica de la Maladeta. Flanquegem el llac per la nostra dreta entre blocs de pedres per tal d’accedir al seu altre extrem per continuar el camí cap a la dreta en direcció al Plan dels Aigualluts.

A partir d’aquest moment, el camí és de baixada fins a l’aparcament de La Besurtai està senyalitzat i tant trillat que a voltes fa que hi hagi múltiples senders a seguir. Travessem el Pla dels Aiguallluts, el Forau dels Aigualluts, deixem a la dreta el sender cap al refugi de la Renclusai arribem a La Besurta. El paratge és un dels més populosos del Pirineus i ens sorprèn la gran quantitat de gent  que hi a anat a passar el dia. Suposem també que els sol fet d’estar tant a prop de l’Aneto contribueix a que hi hagi tanta gent.

En tot moment però, no deixem de tenir unes vistes excepcionals a la Maladeta, visualitzem també la Forcanada i el Mulleres i finalment en la mesura que ens apropem a La Besurta, l’Aneto i fins i tot els excursionistes que travessen la seva glacera camí del cim. Tenim també vistes excepcionals sobre el Posets.

Immersos en la multitud ens deixem emportar pel consumisme i aprofitem l’existència del petit bar que hi ha a La Besurta per beure amb delit una Coca Cola ben fresca i menjar quelcom. Cal tenir forces per fer front al Port dera Picada; ens esperen així de cop uns 500 metres de pujada.

En aquest moment, cansats, acalorats i algú amb una mica de son, posem en entredit allò de “os sale a cuenta”, però no hi ha alternativa i traiem forces per continuar. Deixem La Besurta baixant per la carretera fins que veiem un sender que arranca a la dreta i que ens indica la direcció cap al Port dera Picada i el Portillón de Benasque.

El sender puja sense treva fent ziga-zagues. Deixem el camí que va cap al Portillón de Benasque i continuem pujant a la dreta fins arribar a l’ampli Pòrt dera Picada. La pujaja al port va acompanyada en tot moment d’imatges de postal sobre l’Aneto des d’on,  per l’hora que és, podem veure les senyals en la glacera que han deixat els excursionistes que pujaven el cim aquest matí.

Reposem una mica dalt del port, bevem aigua i veiem una parella d’excursionistes que es dirigeixen cap el Còth de Lunfern. De nou ens posem en marxa, ara sí, tot de baixada resseguint el sender PR-115.1 clarament marcat i que marxa paral·lel a la Canaleta de Pomero des d’on a trams brollen les aigües fresques de l’Arriu Pomero i que aprofitem per refrescar-nos sovint, doncs la calor és forta. La pendent s’acusa en la mesura que baixem fins a entrar en un bosc de faigs que el camí travessa fins sortir al voltant del refugi dera Artiga de Lin.

Una vegada hem arribat als cotxes, ens refresquem, ens canviem el calçat i coincidim que tot i l’esforç que ha requerit l’excursió “nos ha salido a cuenta”. Molt recomanable!

Fotografies

Track