Durada: unes sis hores d’anada i tornada amb parades incloses.
Època: Primavera
Desnivell: Uns 1.100 m.
Dificultat: Mitjana
Descripció:
Ens presentem a la proposta de Pyrenades 2011 a la petita caseta d’informació turística de Salardú. Anuncien una passejada i una caminada. Anem per la caminada anunciada per pujar al Coth de Varredós. Com que som sols per la caminada ens proposen fer quelcom diferent…la muntanha Uishèra. El guiatge va càrrec de l’Imanol un molt bon professional d‘Aiarasmi.
Anem en cotxe fins a Vilamòs i aparquem prop de l’Església. Travessem el poble i enfilem el camí ral direcció Arres de Sus. Tenim bones vistes del Montcorbison, l’Artiga de Lin i la Forcanada al fons. Surten boires. La predicció del temps per avui no és per tirar coets.
Quan arribem al poble d’Arres de Sus travessem, entre prats plens de cavalls i bens, la pista que mena fins la bassa d’Arres, un magnífic paratge que si pot arribar amb cotxe per pista i preparat com a zona de picnic. Hi ha un petita capella dedicada a la Mare de Déu d’Arres. També el trencall per anar a visitar les Mines Victòria.
Pugem per un camí que ens porta fins a la cabana de Laurit i en aquest prat ens enfilem per la canal amb una nevera deixada per les allaus força gran i que l’ocupa tota, ara ja força inconsistent. La pugem pel marge esquerra en forta pendent. Bufem fort superant un desnivell de més de 300 m en pràcticament línia recta fins a trobar el sender que originàriament parteix des la bassa d’Arres, però que per fer-ho més emocionant no l’havíem agafat. “La montaña es aventura” ens diu l’Imanol.
Trobem el sender força desdibuixat però que es va intuint, ple de festuca aplanada per les nevades d’hivern, i que seguim fent ziga-zaga amb forta pendent i que ens va apropant al coll. Veiem isards.
Atansem la collada a 100 m escassos de desnivell fins el cim. Magnífiques vistes sobre la Vall i del Montlude al nord-est i el Mauberme a l’Est. Bufa aire fort i fred. Per arribar al cim cal travessar pegots de neu que està en força mal estat. Cada passa et colga fins els genolls…com a poc.
Ens posem polaines, estrebada forta i dalt. Cal progressar ràpid ja que el dia es va complicant. No tenim por ja que anem guiats. Cim i avall. Ara seguim pel sender, tot i que a mig bosc ara hi és i ara no hi és. Tant i tant topem amb la pista just sobre el poble que havíem anat creuant durant la pujada. Baixem entre prats pel mateix lloc que havíem pujat travessant novament entre cavalls i bens. Ara més moguts, pot ser perquè mica en mica es van escapant gotes.
Travessem el poble d’Arres de Sus i novament pel camí ral fins a Vilamòs. Una magnífica sortida i un cim que té el seu què. Tant i tant hem fet 1.100 m de desnivell que no està malament per a nosaltres. Sols rai no hi haguéssim pas anat, doncs travessar el bosc de baixada cal anar molt ben orientat. Agraïm a l’Ajuntament del Naut Aran per haver-nos brindat aquesta sortida en aquestes primeres Pyrenades.
PENJATS PER L'ARAN 
Estos tip@s de ciudad!!! con lo fácil que es subir y bajar por la otra cara de la montaña van y tiran por lo más duro. Más de 1.100 metros de desnivel toda una actividad.
Os dejo una Puntilla: Arròs de Sus, no existe en la Val d’Aran mira bien esa toponimia.
Felicidades.
1saludo,
Tienes toda la razón!. Llegamos destrozados, pero que seria la montaña sin esfuerzo, llegar a la cima siempre es más gratificante.
Gracias por el apunte de Arròs, ya lo hemos corregido.
Miramos tu blog y no conseguimos poner un comentario. Vimos tu intento al Tuc de Marimanha, saber renunciar en la montaña tiene mérito. Nosotros intentamos llegar a los lagos del Rosario y con raquetas y todo, la nieve nos llegaba por encima de las rodillas y dimos media vuelta. Este verano intentaremos el Cap de Marimanha que nos parece más fácil.
1saludo dels penjats