Durada: Unes 4 hores i 45 min.
Època: Estiu i temps estable.
Dia: 19/7/2014
Distància: uns 12 Km.
Desnivell: uns 860 m. de pujada i els 
mateixos de baixada.
Dificultat: Moderat
Descripció:
Iniciem la sortida des del Pla d’Orri, avui amb força moviment d’operaris i obres al voltant de les instal·lacions de l’estació i pocs excursionistes per l’època de l’any.
Bufa un aire viu i fresc que esperem que no vagi a més. Ens equipem amb les motxilles força lleugeres avui i els pals que sempre son un bon ajut per la progressió a la muntanya.
Enfilem el marcat sender que s’inicia just davant del xalet de fusta de l’estació, auvi ben vorejat de bestiar i enfilem en direcció cap al llac de Bacivèr. A l’alçada del primer 
replà travessem pel mig d’un gran ramat de bens que pastura; passem a la quieta però no evitem que es remogui. Ens sap greu…
Amb la fresca del matí anem pujant i a mesura que guanyem alçada el vent s’aviva malgrat les previsions són bones i esperem que el vent vagi a menys; ja veurem més amunt.
Passem vora el llac de Bacivèr, fem alguna foto per què la brillantor de primera hora la mereix: Tuc de la Llança, pas de la Forqueta d’Àrreu, Tuc del Muntanyó…
Seguim el sender molt fressat d’estiu i en poc temps arribem als llacs del Rosari del Bacivèr. Admirem l’amplitud del Circ de Bacivèr. Visualitzem les muntanyes, el Tuc del Rosari, el Tuc de Marimanha, el Cap de Marimanha i al Nord el Tuc de Bacivèr.
Ara el vent amaina i decidim tirar endavant, travessem el circ entre els dos estanys grans i enfilem en direcció Nord esquivant les pedreres i buscant les parts més herboses de la primera pala que en deixarà a la falda del Tuc de Bacivèr. Anem fent alguna ziga zaga per evitar les parts més dretes, sortejant alguna roca i passant per entre florits nerets.
Al replà de la base del Tuc de Bacivèr hi ha dos petits estanyols que encara conserven pedaços de neu, divisem per on pujarem i iniciem l’ascens cap al Coth deth Clòt der Os i d’allà ens quedarà la pala final.
Anem pujant entre pedreres fàcils de sortejar i buscant les pales més herboses, sense ser excessivament rampants va pujant força dret. Divisem isards al coll que per la nostra proximitat s’esmunyen amb agilitat cap a la vessant escarpada de la muntanya.
Arribem al coll i veiem la perspectiva tallada de la banda Nord de la carena. Als peus els Estanhs deth Clòt der Os, a l’horitzó immediat veiem bé el Tuc de Barlonguera i la imponent figura del Mont Valier,que destaca per la seva voluptuosa forma.
Divisem perfectament la creu del cim i fem ja la part final de l’ascensió, resseguint la carena per l’aresta però sempre amb pas clar i segur. Fem el cim i gaudim de ser-hi sols. Fem l’un i l’altre punt, el de la creu i el del punt geodèsic. Veiem l’espectacular extensió del Circ de Bacivèr, als peus el Pla de Beret i tota la profunditat de la Vall d’Aran des de Baqueira fins Escunhau.
Retornem seguint els replans de la base del Bacivèr i del Tuc de Saumet, per arribar per la part de les pistes de l’estació. Entre els prats s’aixeca de ben a prop nostre una llebre de gran envergadura i gambada llarga… no som a temps a “caçar-la” amb la càmera.
Arribem al pla d’Orri i ens felicitem d’aquesta sortida magnífica que ens ha regalat el poder curullar el Tuc de Bacivèr (2.644m). Fer aquest cim no és difícil però si que ens ha semblat dir que té una dificultat moderada doncs des dels llacs del Rosari de Bacivèr fins el cim, no hi ha traça i cal anar desfilant els passos d’acord amb les possibilitats de cadascú i sense ser exposat, l’ambient de la part final és d’alta muntanya. Molt recomanable per gaudir dels voltants de Beret.
PENJATS PER L'ARAN 