Aquest és un cim que vàrem fer per primera vegada l’any 2006, quan la nostra filla petita tenia sis anys. Ens va agradar tant que cada any hi hem pujat. Tot i que és un excursió fàcil, el desnivell a superar en poca distància és considerable, però quan arribes a la carena et trobes al davant l’Aneto i la Maladeta que semblen a tocar només estirant el braç.
Fragment del relat “Final d’estiu” (Mar Prats)
Miro el cel i de sobte m’envaeix una gran enyorança dels dies passats als Pirineus, de la frescor de les seves aigües, de l’encant dels seus pobles, de l’esforç de fer un cim, dels bons amics, del cel blau intens i dels seus milers i milers d’estels que hi llueixen cada nit i que sovint et fan sentir petita, molt petita.Cerca
Categories
PENJATS PER L'ARAN 
