Extraordinària travessa pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici que transcórrer per la Val d’Aran, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Consisteix en passar per els nou refugis en la seva modalitat “open”. Nosaltres l’hem dissenyat d’acord amb les nostres possibilitats per fer-la en 5 jornades d’un promig diari de 1.000 m. de desnivell de pujada i altres tants de baixada i uns 15 Km. de recorregut.
Fragment del relat “Final d’estiu” (Mar Prats)
Miro el cel i de sobte m’envaeix una gran enyorança dels dies passats als Pirineus, de la frescor de les seves aigües, de l’encant dels seus pobles, de l’esforç de fer un cim, dels bons amics, del cel blau intens i dels seus milers i milers d’estels que hi llueixen cada nit i que sovint et fan sentir petita, molt petita.Cerca
Categories
Hola Teresa i família!
per casualitat he topat amb el vostre blog i m’he adonat que la meva amiga Laia i jo vem coincidir amb vosaltres aquest estiu, a Amitges.
No se si ens recordareu: Per nosaltres era el primer dia de Carros, i vosaltres estàveu a punt d’acabar la travessa. Estavem neguitoses de començar, amb els nervis lògics de la incertesa de què ens esperava i la il•lusio immensa per fer-ho. I vosaltres ja portaveu aquell aire que dona la muntanya…de la saviesa del que du hores de travessa i muntanya a les cames, i a l’esquena…però sobre tot al somriure.
Tan bé que ho expresseu al blog…es una experiència formidable i meravellosa, i s’apren molt. D’un mateix i dels demés.
I he de d’afirmar que és un gran suport trobar a la gent pel cami, amb qui es comparteixen moments irrepetibles. La meva amiga i jo deiem que a la muntanya es crea un vincle que no desapareix amb la distància ni el temps. es màgic.
M’ha alegrat trobar-vos de nou. I comprovar que hi ha com jo enamorats de la vall d’Aran (jo hi vaig des de qeu soc petita, i el cor sempre em demana tornar).
Una abraçada forta i sincera a tota la família preciosa que feu!
estem en contacte! us seguiré entre posts i potser ens trobem per la vall
Records, 😉
Selva