A l’ombra del Montardo, el Tuc des Monges. Quan hom arriba a Olhacrestada és per què fa Carros o per què vol pujar al Montardo. Nosaltres avui us recomanem pujar el Tuc de Monges, de menys alçada, menys concorregut, no tan popular, però un xic més agosarat i amb unes vistes immillorables. Impactant la vista sobre la Serra de Tumeneia, el Pa de Sucre, La Punta d’Harlé i els Bessiberris.
Fragment del relat “Final d’estiu” (Mar Prats)
Miro el cel i de sobte m’envaeix una gran enyorança dels dies passats als Pirineus, de la frescor de les seves aigües, de l’encant dels seus pobles, de l’esforç de fer un cim, dels bons amics, del cel blau intens i dels seus milers i milers d’estels que hi llueixen cada nit i que sovint et fan sentir petita, molt petita.Cerca
Categories