Us deixem un petit reportatge d’alguns paratges de la Val d’Aran i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici que hem visitat.
La cançó és “Dona estrangera” de Manel.
Us deixem un petit reportatge d’alguns paratges de la Val d’Aran i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici que hem visitat.
La cançó és “Dona estrangera” de Manel.
Un bon dia pel matí la mare va anar a despertar a la Maria.
-Maria, desperta’t!!!- digué la mare dolçament.
La Maria va apartar la seva mare amb el braç i es va tornar a adormir.
-Maria!!!- Repetí la mare
-Ja vinc!!!- Respongué mig adormida encara la Maria.
La Maria es va aixecar del llit i va anar a esmorzar.
Quant va haver acabat d’esmorzar va tornar a la seva habitació, ja tenia la roba preparada, es va vestir, es va rentar i va anar a posar-se les botes d’anar a caminar i van pujar al cotxe.
-On anem mama?- Preguntà en Joan que ja estava ansiós per anar a caminar.
-Anem al Tuc de Vielha- respongué.
Pujada a l’emblemàtic Tuc del Port de Viella des de la boca Sud del Tunel per la Vall de Barravés, que permet recórrer part del dur camí de pas que antigament permetia accedir a la Val d’Aran i veure, fins i tot entrar, en els búnquers que el passat bèl·lic va deixar de rastre i que permet als més joves fer córrer la imaginació.
Ascensió al Pic d’Amitges passant pel curiós refugi Mataró que curulla la Vall de Gerber i permet assolir el cim després de passar pel Còth del llac Gelat primer i el Coll d’Amitges després, i anant a buscar la carena del pic d’Amitges per la seva vessant Sud-oest i cara Sud finalment, que ofereix una impressionant vista de les agulles d’Amitges, els seus estanys i el refugi que dona pas cap a Sant Maurici.
Preciosa i senzilla ascensió al Pic del Portarró recorrent el plàcid planell d’Aigüestortes i l’Estany Llong, seguint el marcat camí que uneix la Vall de Sant Nicolau amb Sant Maurici, travessant el Portarró d’Espot i podent assolir el cim del Pic del Portarró sense excessives dificultats més que la predisposició a forta i rampant pujada des del port al cim.
Quan en alguna ocasió hem decidit anar a dinar a fora, una de les opcions que més ens agrada és el Restaurant Eth Pui a Unha.
Eth Pui és un resturant de cuina tracional aranesa i calana amb una bona relació qualitat preu. El tracte és amable i familiar.
A l’estiu, quan fem excursions a llacs o estanys i veiem les seves aigües clares i nítides, sovint ens venen ganes de banyar-nos-hi. Aquesta vegada, els joves de la família ho han fet amb un grup d’amics, com alternativa a anar a la piscina a passar el matí.
En aquesta ocasió vam anar a banyar-se a l’estany de Baciver. Això si després de caminar una bona estona i pujar una mica per tal que el cansament i la suor del camí fessin que hi haguessin forces ganes de posar-se dins del llac.
Aquesta ascensió te un especial interès doncs recorre una de les valls més boniques del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici: la vall de Monestero. Aquesta és una vall en general poc freqüentada, però ofereix una fantàstica passada als peus dels encantats, uns paratges verdosos i frondosos entre les seves aigües tortes i un final d’alta muntanya autèntic, assolint amb feixuga pujada el coll de Monestero (2.715 m.) i fent el cim del pic per la vesant de la vall de Peguera.
Entre els mesos de desembre i maig la Vall d’Aran ofereix moltes possibilitats de fer passejades en un entorn de neu magnífic.
Un matí de principis de maig varem fer una excursió amb raquetes pel paratge d’Aiguamòg, seguint la pista que va des de Salardú cap a Colomers.
Aquesta és una excursió molt fàcil que permet contemplar un paisatge nevat de muntanya magnífic; sempre però cal tenir la precaució de consultar el risc d’allaus de la zona.
Aquesta excursió que parteix de l’Alta Ribagorça, just després de la boca sud del Túnel de Vielha, ens endinsa cap a l’obaga de Salenques ja a l’Aragó a través d’un bosc de pins, avets i faigs envoltats d’una molsa verda brillant que ens aporta frescor tot just començar la caminada i que ens anima a continuar.